Invers transcorre entre dues vies paral·leles en un viatge cap endins. Paraula i imatge juguen a desdibuixar les fronteres; de vegades, l’una pren el gest de l’altra. Fan camí des del paisatge extern fins a l’intern. La mirada vagareja, en la primera part, amb imatges on l’aigua és element de creació, on no som res i som part de tot. En la segona, la distància entre l’interior i l’exterior s’acurta i esdevé la drecera que recorrem, inevitablement, per no fer massa indigerible la mirada cap endins. En la tercera part, ens aproximem, tant com ens permeten els ulls i el llenguatge, a l’espai més íntim de l’existència: allà on és difícil accedir sense por, on les ferides i els dubtes romanen quasi inalterables a pesar del temps i de l’intent d’acceptar els nostres límits.
Sobre Consol. La força dels seus versos s’amplia amb la bellesa de la seva fotografia. Jo no sabria dir si es el poema que dona origen a la seva fotografia, o bé és la fotografia que inspira i provoca el poema. Sense cap dubte «Invers» es un llibre per gaudir, per llegir a ser possible de una vegada, contemplar les seves imatges en un lloc tranquil, sense soroll i amb molta pau. Personalment trobe que es un regal per al esperit, un bon entreteniment i un plaer.
Pere Millet ( 16/05/2019 )
Asociación Fotográfica la Safor 